Model d'atenció de treball social

La intervenció de la treballadora social a FREMAP respon a un model d'atenció basat en una metodologia que permet valorar necessitats socials, establir objectius d'intervenció i acompanyar de manera continuada el treballador i la seva família.

Detecció i accés al cas

Aquesta fase implica la identificació de situacions de vulnerabilitat que requereixen intervenció social, procedent de:

  • Derivació de l'àrea sanitària.
  • Derivació d'infermeria, psicologia o fisioteràpia.
  • Derivació des de l'àrea de prestacions.
  • Detecció directa per la treballadora social en visites de planta, consultes o visites a hospitals aliens
  • Sol·licitud directa del treballador o la família.
  • Avís d'empresa davant d'una situació laboral complexa.

Objectiu: Confirmar si hi ha necessitats socials, econòmiques, familiars o emocionals que requereixen intervenció.

A partir de la valoració, la treballadora social defineix:

Necessitats prioritàries

  • Emocionals:
  • socials;
  • econòmiques;
  • laborals.

Objectius d'intervenció a curt i mitjà termini.

Recursos interns i externs que s'activaran.

Actuacions concretes

Gestió documental, ajudes tècniques, mediació, orientació prestacional, preparació de l'alta, mesures de suport familiar, etc.

El pla és flexible, ja que es pot adaptar a l'evolució clínica i social del treballador. 

És la fase central del treball social a FREMAP. Inclou:

Acompanyament emocional i contenció

Suport en moments crítics, hospitalitzacions, incertesa laboral o seqüeles greus.

Orientació i gestió de recursos

Accés a prestacions: IT, IP, LES, dependència, discapacitat, ajudes tècniques, serveis públics, Comissió de Prestacions Especials, etc.

Intervenció amb la família

  • Organització de cures.
  • Formació per adaptar-se a la llar després de lesions.
  • Suport en situacions de sobrecàrrega familiar.

Coordinació interdisciplinar

Reunions, interconsultes i comunicació permanent amb:

  • Medicina assistencial i hospitalària.
  • Infermeria.
  • Rehabilitació.
  • Psicologia.
  • Prestacions econòmiques.

  • Revisió d'objectius.
  • Detecció de noves necessitats.
  • Ajust de les intervencions a l'evolució clínica.
  • Informes de situació per a l'equip assistencial o per a empreses.
  • Gestió de situacions emergents (problemes econòmics, familiars o laborals).

Aquesta fase és clau en casos de llarga durada, seqüeles greus o vulnerabilitat social.

Abans de l'alta o d'un canvi important en el procés assistencial, la treballadora social garanteix:

1

Que el treballador compta amb els suports necessaris en domicili.

2

Que disposa d'ajudes tècniques adequades.

3

Que la família està informada i capacitada.

4

Que s'han gestionat tràmits pendents (dependència, discapacitat, IP…).

5

Que no hi ha barreres socials que dificultin l'alta o la reincorporació laboral.

6

Abans de l'alta o d'un canvi important en el procés assistencial, la treballadora social garanteix:

La intervenció conclou quan:

  • S'han assolit els objectius del pla d'intervenció.
  • Les necessitats socials han estat resoltes o derivades.
  • El treballador és donat d'alta assistencial o administrativa.

La treballadora social registra:

  • Notes assistencials.
  • Valoració final.
  • Informes socials si són necessaris.

La intervenció es pot reactivar per a una nova fase si després de l'alta:

  • apareix una nova necessitat social;
  • es genera un problema d'adaptació;
  • sorgeix una dificultat amb l'empresa;
  • o el treballador inicia un nou procés prestacional.