Absentisme laboral

«No hi ha una única definició d'absentisme.» "Serà responsabilitat de l'empresa definir el concepte d'absentisme, que després haurà d'analitzar i quantificar." Podem definir l'absentisme com a tipus d'absència justificada o injustificada d'una persona treballadora al seu lloc de treball, en hores que corresponguin a un dia feiner, dins la jornada legal de treball.

"Això ens porta a diferenciar entre diversos tipus d'absentisme."

Tipus d'absentisme

Absentisme Justificat

Absència del treballador a la feina per una causa justificada i acreditada.

Absentisme Injustificat

Absència del treballador/a sense causa justificada ni autorització.

Absentisme motivacional

"Actitud dels empleats per manca de motivació a la feina."

Causes de l'absentisme

Factors institucionals

Els estudis indiquen que com més generositat en les cobertures de baixes mèdiques i protecció per desocupació, major nombre de baixes es registra. Cal tenir en compte l'absentisme estructural.

Factors laborals

Estudis documenten que factors relacionats amb les condicions de treball, conciliació, la cultura organitzacional, la mida de l'empresa, el sector, influeixen en l'absentisme de l'empresa.

Factors socials

L'absentisme és un fenomen anticíclic. "Durant els temps de crisi econòmica, l'absentisme disminueix, i durant els temps de recuperació econòmica, les taxes d'absentisme augmenten."

Factors del propi individu

"Els estudis estableixen un vincle entre les absències i els factors demogràfics de l'individu:" edat i sexe. "També cal tenir en compte el llindar del dolor de cada individu."

Conseqüències de l'absentisme

La incapacitat temporal afecta directament la salut de les persones treballadores i, a més, poden generar conseqüències econòmiques significatives per a elles. 

"I també afecta els costos de les empreses, tant directes com indirectes." El mesurament dels dos tipus de costos resulta imprescindible, no només per conèixer el seu impacte en la productivitat, sinó també, per identificar el cost real que suporta l'empresa. "Això ens permet determinar el nivell d'inversió que l'empresa estaria disposada a fer per reduir aquests costos."

  • Cotitzacions a la seguretat social: Durant les situacions d'incapacitat temporal, es manté l'obligació de l'empresa, llevat d'extinció del contracte, de cotitzar (fins a 545 dies com a màxim).
  • Salari: En Accident de Treball / Malaltia Professional l'empresa suporta el cost del dia de la baixa mèdica en concepte salari i el dia de la baixa mèdica en cas de recaiguda. En contingència comuna l'empresa abona el subsidi d'Incapacitat temporal des del dia 4t al dia 15è de la baixa al 60% de la Base reguladora.
  • Complements voluntaris a la prestació per incapacitat temporal: Depenent del que acordi el conveni col·lectiu aplicable o, si no n'hi ha, en el pacte individual amb el treballador, l'empresari podrà haver de fer-se càrrec de la diferència (o d'un percentatge de la mateixa) entre la retribució que hauria de percebre el treballador , de no estar en situació d'incapacitat temporal, i el subsidi per aquest concepte a què tingui dret. 

El subsidi s'abona bé en pagament delegat per les empreses o bé en pagament directe per les entitats gestores o col·laboradores de la Seguretat Social. En pagament prim és una forma de col·laboració obligatòria, amb la Seguretat Social. Posteriorment, l'empresa es reintegra de les quantitats satisfetes per aquest concepte als seus treballadors, descomptant-les de l'import de les liquidacions que han d'efectuar per ingressar les quotes de Seguretat Social.

L'import del subsidi és diferent depenent de si la situació d'incapacitat temporal és deguda a contingències professionals o comunes: (Llei General de la Seguretat Social. Reial Decret Legislatiu 8/2015, de 30 d'octubre, articles 169-171):

  • A Accident de Treball / Malaltia Professional: La Mútua o Institut Nacional de la Seguretat Social abonen al treballador el subsidi en el 75% de la base reguladora a partir del dia de la baixa fins a l'alta mèdica. (Decret 3158/1966 article 2).

  • Costos de reposició: En bona part d'ocasions (especialment a les empreses amb pocs treballadors), el beneficiari ha de ser substituït, de manera que això implica costos de selecció, formació bàsica, remuneració i cotització social.
  • Costos d'oportunitat: Si bé es poden considerar difícilment mesurables, cal valorar en la seva importància els costos provocats indirectament per l'absència del treballador, com a conseqüència de la relació singular amb els clients o pels seus coneixements o habilitats específiques en la producció.
  • Cost del retard per vacances: D'acord amb la normativa (Reial Decret -Llei 3/2012 disposició final primera.4)"Els treballadors el període de vacances dels quals coincideixi amb un període d'incapacitat temporal per contingències professionals o comunes (en ambdós casos no relacionades amb l'embaràs, el part o la lactància) tindran dret a un nou període una vegada finalitzada aquesta situació, encara que hagi finalitzat l'any natural en què s'haurien d'haver gaudit de les vacances, si bé amb un límit de 18 mesos a partir de la finalització de l'any en què es va originar la incapacitat temporal."
  • Costos de productivitat: Sens dubte, l'absentisme laboral constitueix una de les causes més importants en la pèrdua de productivitat de les empreses, cosa que dóna lloc a fallides en la seva competitivitat i, en conseqüència, a dificultar-ne l'expansió i minar els resultats, des d'una menor producció del treballador substitut fins que es finalitza el període d'aprenentatge, a una menor producció del treballador de baixa després de tornar a la feina.
  • Costos de les hores extres: De vegades, l'empresa necessita sol·licitar als treballadors la realització d'hores extres per mantenir la producció o el servei, o bé per ajustar-se a la programació, cosa que suposa un cost addicional.
  • "Pitjor ambient de treball:" L'absentisme a l'organització pot generar desmotivació en els treballadors presents i per tant més reivindicacions salarials, vagues, etc.